L’Artteràpia, com el seu nom indica, és una pràctica artística i terapèutica alhora, és un camí cap a la integració i la restauració de gran part de les capacitats i potencialitats que configuren l’ésser humà.
Quan les persones acompanyades, ballen, posen cos i veu a un titella, escolten música, inventen una història..., estan fent presents diverses facetes de la persona que molts cops resten oblidades, inconnexes: les emocions, els desitjos, la sensibilitat. La creativitat permet posar el segell propi en l’obra, sigui quina sigui la seva naturalesa. Permet doncs tornar-se “autor” de la pròpia existència.
En l’Art-teràpia potenciem la recerca i el desenvolupament de l’especificitat de cadascú, de la diferència enriquidora –del seu respecte i de la seva articulació amb els altres, de la descoberta dels propis interessos, el que ens emociona, el que ens fascina, el que ens espanta...
L’Artteràpia es desplega en un espai, obert i acotat alhora, capaç de permetre a la persona de lliurar-se a l’experiència del propi desig i, de la seva particularitat, descoberta o per descobrir, però sempre valuosa i sorprenent.
En entorns o en situacions vitals conflictius, on la persona no aconsegueix trobar allò amb el què identificar-se, on la recerca d’un mateix pot sonar tan llunyana, l’existència d’un espai de joc i descoberta a través de l’art és una eina i un recurs molt valuós per a les persones en creixement.
Com es poden acceptar per exemple els valors, com es poden interioritzar les normes si no és fàcil escoltar què es té a dins? Si no es facilita un espai i unes condicions propícies amb les quals descobrir el seu potencial?
Interactuar amb el dins i el fora, tot desplegant l’acte creador, produeix un intercanvi ric i fèrtil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada